Paüls 1987 d.C

16459821Fa ara una mica més d’un quart de segle, l’agost de 1987 a la plaça major de Paüls, una nit en plena festa major en honor a Sant Roc, i en un escenari mig pelat , 10 fadrins tots de Paüls, estàvem decidits a tocar, cantar i fer xalar al públic assistent, amb la música de ball.
Els músics érem: Lo Manolo de ca la Marta  era el cantant,  Joan Josep de cal Agostí  era el saxo tenor, Xavier del cal Figonet n’era un dels trompetes, l’Enric de cal Misols tocava  el baix,  el César de cal León tacava saxo alt i clarinet, el Roc de cal Moliner tocava guitarra i trombó, el Manel de cal Rei, saxo tenor i clarinet, el Roc de cal Alberto  era l’altre trompeta, el Sergi de cal Manya tocava els teclats i per acabar el David de cal Tabola n’era el bateria.
Qui  ho havia de dir que aquella nit naixia l’orquestra Atalaia, orquestra formada per deu joves entre el tretze i vint-i-un anys, amb tot el suport del nostre poble i com no de la nostra família, que ens va animar fent-nos costat tots a una.
Però això podríem dir que va ser  la culminació d’anys  d’assaig, hores de furgoneta, conserves  i un llarg etcètera d’hores d’estar junts.
Tots érem fills de Paüls, poble amb molta tradició musical,  i les tardes les passàvem jugant al futbol i corrent pels carrers del poble. Però a les sis i mitja de la tarda els jocs s’acabaven i tots marxàvem a la “solfa”  que era com li dèiem nosaltres  a les classes de música, que amb molta paciència  i dedicació ens feia el Lluis Gabriel Brú, director i mestre de tots els que vam fundar l’orquestra.
Els primers instruments que vam conèixer  van ser els de rondalla i que tots tocàvem, i que era el pas previ per tocar-ne un de vent i entrar a formar part de la banda de música.
Els anys van passant i al 1985 deu d’aquells joves decidim formar una xaranga” La Rebombori” i anar a tocar pels pobles dels costat i per tots els que ens volguessin escoltar. Pobles com Cantavieja, Horta, Arnes, Pinell de Brai  i un llarga llista ens van fer adonar que això  de la música era el que nosaltres volíem fer.
Un dia, del tots els que estàvem junts, sorgeix la idea de fer una  orquestra, però veiem que ens faltava més que no pas teníem. Això no va ser cap problema i vam anar fent una llista dels instruments que teníem i  els que ens faltaven.L’Enric  tocava la tuba per tant havia de tocar el baix, el César , Manel , Joan Josep   i el Manolo   ja tocaven saxo i clarinet per tant calia seguir així, el Roc , Xavier del Figonet i Sergi del Manyà  eren els trompetes, per tant ja teníem els trompetes, el Roc del Moliner tocava el bombardí, per tant havia de ser el trombonista, i el David de cal Tabola ja tocava la caixa, per tant estava clar que ja teníem bateria. Ens feia falta pianista, guitarrista i el més important el cantant.  Aquí es quan el Manolo  diu que  a ell li agradaria cantar i tots tenim una alegria, el Sergi diu que ja serà ell l’encarregat d’estudiar piano i el Roc del Moliner  també  diu que a ell li agradaria compaginar la guitarra  i el trombó.
Aquells joves de Paüls vam tirar endavant perquè la il·lusió, la confiança i amistat van poder vèncer, els  pocs mitjans de que disposàvem  i els entrebancs, gràcies a la a nostra decisió i ganes de fer  de la música el nostre medi de vida.
Des d’aquells inicis, i fins al moment hem actuat arreu de Catalunya, País Valencià, La Rioja, Illes Balears, Aragó,  Navarra , Madrid i Andorra, sempre com a orquestra principal o compartint escenari amb grans orquestres o figures reconegudes internacionalment.
Qui anava a dir que aquell any que vam començar faríem cents de quilometres, més de 1750 actuacions, 6000 hores dalt dels escenaris i sempre amb rigorós directe. Unes xifres inimaginables en aquells moments i que per unanimitat de tots els músics que formem i han format part de l’orquestra , han valgut molt la pena. L’Atalaia com totes les grans formacions hem anat canviant en el transcurs d’aquest mig segle de vida, incorporant nous musics, cantants i tècnics professionals, i muntadors per tal de poder oferir una posada en escena de gran qualitat. Tot i els canvis que l’orquestra ha anat patint al llarg dels anys, encara som cinc els membres fundadors que estem al capdavant de l’orquestra. El Manel Lluis tècnic de so, Enric Benaiges al baix, César Alcoverro, saxo, clarinet i veus, Manel Unió, saxo tenor i clarinet i el Roc Benaiges a la trompeta. Tot i que els canvis esdevenen imprescindibles en qualsevol grup, podem assegurar que hi ha una cosa que durant aquests 26 anys de vida de l’orquestra no ha canviat mai, la nostra il·lusió al pujar a sobre de l’escenari i oferir el millor de nosaltres mateixos. I pensem....................... que el millor encara està per arribar.